|
|
disduiri/disduire
disduiri/disduire (dis-du-í-ri) sf disduiri (dis-du-írĭ) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizduiri
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdisdoi
disdoi (dis-dóĭŭ) (mi) vb IV disduii (dis-du-íĭ), disdueam (dis-du-ĭámŭ), disduitã (dis-du-í-tã), disduiri/disduire (dis-du-í-ri) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizdoi
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdisduescu
disduescu (dis-du-ĭés-cu) (mi) vb IV disduii (dis-du-íĭ), disdueam (dis-du-ĭámŭ), disduitã (dis-du-í-tã), disduiri/disduire (dis-du-í-ri) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizduescu
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascã