|
dislãcit
dislãcit (dis-lã-cítŭ) adg dislãcitã (dis-lã-cí-tã), dislãcits (dis-lã-cítsĭ), dislãciti/dislãcite (dis-lã-cí-ti) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãcit
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdislãciturã
dislãciturã (dis-lã-ci-tú-rã) sf dislãcituri (dis-lã-ci-túrĭ) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãciturã
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascãdislãcescu
dislãcescu (dis-lã-cés-cu) (mi) vb IV dislãcii (dis-lã-cíĭ), dislã-ceam (dis-lã-cĭámŭ), dislãcitã (dis-lã-cí-tã), dislãciri/dislãcire (dis-lã-cí-ri) – scriari neaprucheatã tu-aestu dictsiunar; vedz dizlãcescu
T.Cunia Dictsiunar-a-Limbãljei-Armãneascã